De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre dic i diré,
ses hores que no et veuré,
si estàs bona, Magdalena.