Voldria que fósseu lladre
perque em robàsseu s’amor,
que du tanta vermeior
com una flor de baladre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desig, Erotisme velat, Flors, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
839
Volum
I
Núm de pàgina
79
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
En veure puig o cabana
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins Son Fullana
Tradicionari de Mallorca
