Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per fer ombra a s’estimada
perque es sol no la tocàs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Calor i fred, Cel, Desig, Déu, Niguls, Passió i enamorament, Sol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1289
Volum
I
Núm de pàgina
79
Altres cançons relacionades
S’aire mos dóna aliment;
sa terra i es foc, llecor;
s’aigo mos dóna verdor
que regala el món existent.
I el gran sol resplandent
mos dóna llum i claror
i el Divino Redemptor
força i coneixement.
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Roseta, da’m alegria
he campat, i Déu sap com.
Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.
Tradicionari de Mallorca
