Voldria, estelet del dia,
que Déu te tocàs el cor,
que me donasses allò
que em prometeres un dia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Anatomia, Desig, Déu, Dia i nit, Erotisme velat, Estels, Festeig, Fets meravellosos o màgics, Floretes
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
836
Volum
I
Núm de pàgina
79
Altres cançons relacionades
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
