Un sol tancar i obrir d’uis
esser Déu me bastaria,
i sabria, vida mia,
sa intenció que vós duis.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desig
Campos
Anatomia, Bondat, Déu, Erotisme velat, Festeig, Fets meravellosos o màgics, Honestedat, Transformació i canvi
7a7b7b7a
Consonant
4
1268
I
78
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Perdonau de la tardança
del temps que no som vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Tanta tristor i enyorança
m'han privada la salut.