Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Bogeria, Cos humà, Desig, Dia i nit, El temps del rellotge, Erotisme explícit, Festeig, Pecat i càstig, Solteria, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
9
Núm de glosa
1263
Volum
I
Núm de pàgina
78
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Tradicionari de Mallorca
