Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Bogeria, Cos humà, Desig, Dia i nit, El temps del rellotge, Erotisme explícit, Festeig, Pecat i càstig, Solteria, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
9
Núm de glosa
1263
Volum
I
Núm de pàgina
78
Altres cançons relacionades
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Tradicionari de Mallorca
