Una fadrineta riu
quan veu s’estimat venir,
i una viuda que deu dir:
Ai, si mon marit fos viu!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Alegria, Desig, Festeig, Joventut, Mort, Pèrdua i dol, Tristor, Viudetat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1251
Volum
I
Núm de pàgina
77
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Tradicionari de Mallorca
