Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Llubí
Camp Semàntic
Alegria, Desig, Enyorança, Passió i enamorament, Pins, Soledat
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
1223
Volum
I
Núm de pàgina
3
Altres cançons relacionades
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Tradicionari de Mallorca
