Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
El qui és causa, vida mia,
que vós no rallau amb mi,
mal estàs fins a la fi
a s’antena d’un molí,
i jo que pogués dar-lí
vela plena tot lo dia!
Bona amor, ausent de vós,
m’han haguda de sangrar
voldria tot aquests dies
passasen de dos en dos.