A lo mateix te’n prendrà
consemblant a la terrola:
ella, que tan amunt vola,
llavò es niu a lloc baix fa
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Cunyada em deis, i no ho sou.
¿O vos reis d’es meu germà?
Sabeu que d’enrere està
aquest llevat, d’esser tou!