S’ennigula, plou i trona,
s’aigo fa un saragai;
no me cansaria mai
de rallar amb l’amor bona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Desig, Festeig, Niguls, Paisatge, Pluja, Trons i llamps
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
705
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Tradicionari de Mallorca
