Sa pobresa és que Déu ama;
per això vos vui a vós;
me’n ‘niria més gojós,
si arribava a alcançar-vós,
que si alcançàs una dama.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Alegria, Aspiracions i somnis, Desig, Déu, Èxit i triomf, Riquesa i pobresa, Senyors, Submissió
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
687
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
T’estufes si ès no ès,
que no em vols perque som pobra,
i també hi ha gent que troba
si tu ets algún marquès.
M’has deixat, estimat meu,
i ha estona que ho desitjava:
cada dia a Déu pregava
perque no fosses es meu.
¿Te pensaves tornar-hí,
blanca com a flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.
Tradicionari de Mallorca
