Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
En aquests quatre cantons
sa serena cau espessa.
Si voleu esser mestressa,
heu de sebre fer cançons.
Cantant diré: ¿”Voleu beure?
Reposau. ¿Teniu calor?”.
Fa vuit dies, mon amor,
que no us he poguda veure.