Jo estic malalta i no jec
ningun metge me ve a veure.
¿Saps jo qui voldria veure?
Un jovenet que nom Pep.
Oh mon bé, que sou de lluny,
i no pensau a tornar!
Voldria poder-hi anar
a l'aire, així com el fum.
Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.