Jo tenc d’arribar a treure
es meus pèls de dos en dos.
Polit clavellet hermós,
quan pas gust de rallar amb vós,
es veis m’envien a jeure.

‘Nant de berbes i de bromes,
sa meva tot los ho diu.
Al•lotes, voltros teniu
postetes baix de ses coes.

Ja és migdia, ja és migdia!
I, si no ho és, ho serà:
jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?