Tenc enterrat lo més bo
i lo dolent surt defora;
el qui maltrata el meu cor,
mentres me maltracta, plora.
La ceba.

En sortir de la Calenda,
a dur fonoi me’n ‘niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.

Un reïm de catorze roves
va madurar un borró;
ja ho pot dir mon companyó,
qui va dur, per taiar-ló,
vint-i quatre destrals noves.