Si un saig anava al cel,
tots es sants penyoraria.
Sant Pere s’aixecaria
de sa cadira que seu,
i el gloriós Sant Miquel
a coces d’allà el trauria.

No me pegueu, mu mareta,
per amor de Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la’m pagarà En Miquel.

No mudaré l’intent meu,
perquè estic enamorada.
Jo consent morir escorxada
màrtir com Sant Bartomeu.