Com tu seràs carbonera,
xicuxic,
soleta dins un pinar,
xicuxic,
arribaràs a enyorar,
xicuxic,
ses mates de Son Burguera.
Toma la branca ariany,
xicuxic, lai-lai!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fer carbó
Artà
105
II
Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
En tenir coca o relliu,
ja no tenc de mester pa,
i doblers per malgastar
tenc un caixò que n’hi ha
i en puc anar a demanar
a ca mestre Juan Niu.
Guardau-vos d’un “ja està fet”
o d’un “no m’ho pensava”.
¿Saps què has de dir a ta mare?
Que se tap amb sa flassada,
i si té mal, que gemec.