Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
92
Volum
II
Altres cançons relacionades
Poreu pensar quin conhort
que tengué En Jaume Parró
quan va sentir en es cantó,
s’ase d’es conco era mort.
L’amo de Ca Na Siona
i també es de Can Bragat,
com han acabat es blat,
llavò engeguen sa madona.
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Tradicionari de Mallorca
