Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Puigpunyent - Galilea
92
II
Tan possible és es mudar
s’amor que he posada amb ella,
com fregir dins una pella
escorxes de vinagrella
baix d’es fondo de la mar.
Sa meva al•lota deu dir:
-Es vespre tendré visita. –
I jo, que som tan belitre,
hi vaig perque em dóna vi.
Es capell que m’he posat
és lleuger i bo de dur,
però es que m’has posat tu
és un poc massa sobrat.