Si vas a coir i cuis s’oliva que està escampada, vaga’t coir, estimada, sa nineta d’es meus uis.
Collir oliva
Artà
Sa fadrina és un mirai com una peça de vidre, i, com està consentida, ja no torna soldar mai.
Capitana, retirè’t, que hauràs de ballar la dansa: ara ve el rei de França i et farà perdre es cantet.
Ses olives de Canet les cuien d’en una en una, i jo estic dins Son Burguet sense esperança ninguna.