Moriré com mor l’ebron,
qui mor amb la fuia estreta.
Si no t’alcanç, joveneta,
me despediré del món.
O el sol arrere és tornat,
o és sa lluna que és sortida,
o sou vós, perla garrida,
que llançau la claredat.
Garrida, davant ca vostra,
un abre jo hi vui sembrar,
i sa fruita que farà
tant serà meva com vostra.