Si no fos per noltros dues que alegram un poc es tai, ses altres no canten mai, jo no sé quin punt se duen.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Sóller
387
II
Després de Déu, ve mon pare, i mu mare també n’ès; llavò, darrere aquests tres, de mi comandau, compare.
Sa meva sogra passada, jo no li vui gens de mal: Déu li do pigota i tinya, ronya i mal de queixal.
A Biniaraix n’hi ha nou d’aquells qui duen perruca; barataren una ruca per una lliura de bou.