Al fi de la mitjanit
volgué néixer el Rei del cel
al mig del cor de l’hivern,
tremolant i fora abric.
En es carrer de sa Mà
t’enllestiren es papers,
perque xerrares demés,
i ara ja no hi pots tornar.
Ses jovenetes que hi ha,
si te veuen per allà
i te poren agafar,
totes te cerquen girar
sa butza a s’enrevés.
L’hora ja n’és arribada
que mos hem de departir.
De pena, sols no puc dir
adiós, prenda estimada.
Sols que no sigues casada
com jo tornaré venir!