Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tu qui estàs a sa finestra
i jo estic en es balcó,
dona’m aquell mocador
que vaig deixar s’altre vespre.
Pegau fort a ses taiades
i estoviarem es pa,
i en haver-les acabades
matarem es de sa gla.