Oratjol de tramuntana
alegra lo meu cosset
des que es meu estimadet
habita dins sa muntanya.
Jo pegaria es cops grossos
per dins aquest comellar,
però tenc por de deixar
sa carn, sa pell i ets ossos.
Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.