Altres cançons relacionades
Encara que no festeig
ses hores acostumades,
jo pens en tu més vegades
que en ses eines que maneig,
que cada dia me’n servesc
més de cinc-centes vegades.
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.
Es vespres rallen los dos
i s’expliquen lleialment;
ell li demana admetent
per los altres servidors,
i ella respon amorós:
-Ja ho serà ben diferent
en tenir-vos de present!
Maldament en vénguen cent,
es més estimat sou vós.
Tradicionari de Mallorca
