Quan l’enterren, tot son plors:
“Adiós, ma companyia!”
I el sendemà ja aniria
carregadeta de flors.
Una fadrina, en dur rumbo,
de cop li compren mantell
i una manta de conxell
i un rosari de catxumbo.
Germans meus, això no és viure,
es segar dins Son Cardell:
per intent de ses vuit lliures,
hi hàgem de deixar sa pell!