Allà a la Papaluarda
ets abres fruiten bunyols,
confits, torrons, robiols,
i noltros farem perols
en tenir sa panxa farta.
Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.
Ses qui estan vermeies, diuen:
-Veies Na Tal, quina està!-
I Déu les castigarà
si de ses grogues se riuen.