Majorala, hora seria que mos n’anàssem d’aquí, i demà, com tornaríem, seria més dematí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Esporles
349
II
Jo havia principiat davant ca teva, garrida, un castell de pedra viva, i es guerrers el m’han tomat.
Saps que és de coneixedor que no tens vauma-rosera! l’any passat, de damunt s’era ja veien sa vermeior.
Tu em donaves entenent, com a sa casa venies, que blat i xeixa tenies p’es nostro manteniment.
