Garrida, garrida meva
jo t’anomèn en parlar.
Jo sé un fadrí qui està
dins sa presó, causa teva.

En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.

Mu mare, es guerrer no em dóna
una hora d’espai. M’ha dit:
-Tant de dia com de nit,
sempre an es foc ationa-.
I jo sé, i ja fa estona,
turmentant una persona
li fan dir “sí” qualque pic.