L’amo, deixau-m’hi anar
a coir a sa llaurada:
jo no ho faig p’es pereier,
ni p’es parei ni s’arada,
jo hi som per un jornaler
qui em té sa vida guanyada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Artà
Núm de glosa
343
Volum
II
Altres cançons relacionades
Set senaies, catorze anses;
quatre cabres, setze peus.
No hi ha cap dona gallarda
que no tenga xixisbeus.
Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.
-¿A on són les estidores?
-A ca’s ferreret.
-Vés-les a dur.
-Està tancadet.
-¿A on és el senyor?
-A pintar un gall.
-¿De quines colors?
-Xutxurumbeo! xutxurumbeo!
Tradicionari de Mallorca
