Jo no havia vist mai
ni tampoc sentit a dir,
ses dones de Son Verí
que duguessen a coir,
dins sa butxaca, es mirai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Santa Maria del Camí
342
II
Jo l’he de dur a penjar
a un pi de sa murada.
Si tiren cap canonada,
cap avall el se’n durà,
i haurà acabat de rallar
lo que no li importava.
-Majoral, majoralet,
preniu-mos amb paciènci’!
-Voltros, dones, diligenci’,
i feis foc en tenir fred.
-Val més esser fii de saig
i repicar bé es tambor,
que haver d’esser arrendador-,
va dir un jove d’Andratx.