Altres cançons relacionades
Quantes vegades Na Monja
de ca seva m’ha engegat,
i jo encara hi he tornat
a sucar-li sa taronja!
Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
Estimat, no hi ha més cera:
tala com som, me present;
es mal d’enamorament
el tenc entre ceia i ceia.
Tradicionari de Mallorca
