Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.
¿De ses primeres amors,
mu mare, em voleu privar?
Un abre que vaig sembrar,
¿ara el me voleu taiar,
que veis que va poderós?
Som tan neta d’alegria
com la cara de color:
em feis veure, bona amor,
estels en punt del migdia.