Jo mirant vaig descobrir
aquest roser preciós.
Que ho seria, de ditxós,
roses porer-hi coir!

Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.

Na Paula de Son Catany
En Tomeu Faió la té.
Porà dir que també té
una rosa de tot l’any.