Cada any anau a Muntanya;
jo no sé què llamps hi feis:
allà vós folgau i reis
i jo pas sa vida estranya.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Llucmajor
62
II
Molt la m’has de comanar
an aquesta joveneta.
Alerta a tornar rallar
amb paners i bandereta!
Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
Com vaig arribar, fou vespre,
perque era llarg es camí;
si m’haguesses vist venir;
cada passa feia un destre.