Cada any anau a Muntanya;
jo no sé què llamps hi feis:
allà vós folgau i reis
i jo pas sa vida estranya.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Llucmajor
62
II
S’altre dia em varen dir
que un fadrí me mirallava.
Jo n’estic per afrontada
d’ haver-lo d’entretenir.
L’amo, posau-hi forquetes
en es sementer d’es blat,
l’any qui ve, en haver espigat;
ses espigues que estan dretes
¿no trobau que és més granat?
Cansat de tant d’esperar,
diré mal de l’esperança,
perque esperant, tot s’alcança,
i jo esper sense alcançar.