Cada any anau a Muntanya;
jo no sé què llamps hi feis:
allà vós folgau i reis
i jo pas sa vida estranya.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
62
Volum
II
Altres cançons relacionades
Per alerta que m’estigues, tanmateix t’enganaré:
entenent te donaré
que te vui, i no et voldré,
per rica i guapa que sigues.
‘Xeca’t, pareier major,
ses sopes t’han abocades
i ses llavors ensacades
i s’aigo dins ses beurades:
ja no et puc servir millor.
A damunt Sant Honorat
el dimoni aperegué
a mestre Juan Fosser
i en quatre mots li digué
que se n’anàs aviat,
perque, si el fos enganxat,
no li hauria amollat
fins an es vas del Roser.
Tradicionari de Mallorca
