Com som a ca s’amitger,
dic: Senyor, s’amor, que em costa!
De Fornalutx vénc a posta
sols no sé si la veuré.
Sega, sega, pendanguera,
sega, sega, pendangot,
fins que faci sabonera
per davant i per darrere
tres pams damunt es cassot.
El senyor batle no vol
que per vila em devertesca:
deu voler que me floresca
tapat davall es llençol.