Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.

Na Coloma de ses Planes
canta bé, si l’escoltau;
des que festeja En Pastau,
diu mentides a grapades.

Jo me’n vaig de cap a mar
per dins una torrentera.
Sa meva amor vertadera
habita dins Son Boscà