D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.

Estimat meu, si no mudes,
ets es més dolent del món:
ton pare i ta mare són
enconats de llet de judes.

Mu mare sempre em comana,
cada vespre, com me’n vaig,
que la trii petita i sana
i baixeta de gavatx.