Dau tanta blancor, estimada,
com la lluna de gener
la flor de l’ametler
la neu de la muntanya.

No et penses que per això
ja no t’haja d’escometre:
bé te pots casar, fieta,
i tenir una nineta
i jo per gendre esser bo.

-¿Això que és es ca de bou
que em voleu acabussar?
Un sou vos gos a posar
que l’agaf amb una mà
i el muny, i sols no se mou!
-Aixuixí que el vaig sentir
baix d’es carro qui cantava,
sa ràbi’ ja em roegava!
Ai, Déu, si fos de vetlada,
m’engana si no li dava
foc an es seu polvorí!
Si t’has de topar amb mi,
ara ja pots elegir
a quin vespre vols venir,
o bé a Búger o bé a Llubí,
que te pag sa caminada.