Va començar primerenc,
es nebot, a dir-me “tia”!
I jo més m’estimaria,
si tal cosa se seguia,
tirar-me dins un avenc.
A la una em demanaren,
i a les dues vaig dir “sí”,
a les tres me publicaren,
a les quatre nos casàrem,
i a les cinc ja vaig tenir
infants qui pa em demanaren.
Ses Rotges de Capdepera
n’és un llocdesventurat:
no vol fer xeixa ni blat
ni herba de cap manera.