Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carreters
Poble
Sóller
Núm de glosa
42
Volum
II
Altres cançons relacionades
A Solleric n’han posat
es rellotge a sa teulada
per pegar-hi qualque uiada
es Petxerí estufat.
Si pretén que de tot sap,
¿no em diria, don Climent,
quin és aquell ser vivent
ui té sa coa en es cap?
La dona.
Don sa riquesa a qualcú
i ningú a ca seva em vol,
quan som de penes consol
i d’es mals remei segur.
La mort.
Tradicionari de Mallorca
