Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carreters
Poble
Sóller
Núm de glosa
42
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.
Margalida, En Damià
pareix que ho diu de deveres:
te convida a menjar peres
devers es Camp de sa Mà.
Diuen que ta mare teva
no vol que véngues aquí.
No sé si has sentit dir
que tampoc no ho vol sa meva.
Tradicionari de Mallorca
