Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carreters
Poble
Sóller
Núm de glosa
42
Volum
II
Altres cançons relacionades
Don sa riquesa a qualcú
i ningú a ca seva em vol,
quan som de penes consol
i d’es mals remei segur.
La mort.
Ara que me veus negada
dins la mar a lloc de fons,
me demanes ses cançons
per dir a s’enamorada.
Som germans, vivim en pau
i mai mos mostram sa cara;
tenim es color d’esclau,
i es foc sempre mos separa.
Els morets de la xemeneia.
Tradicionari de Mallorca
