Sa Corema ja se’n ve
com un cavall en es cós;
dijunis me’n toquen dos:
es primer i es darrer.
Vós me deixàreu a mi
es capell per recordança;
si no fos mala ensenyança,
el faria beneir.
Cada pic que el veig, puc dir
que multiplic l’enyorança.
No us admireu si estic trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.