Ses trencadores de metles
saps que s’han posat de món!
Se passegen es diumenges
per vila: “Jo som, jo som”.

Mai estaràs més a pler
que es temps que seràs fadrina:
casa’t, veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina.

Ses parets d’aquesta casa
mereixien endolar.
Sa tia ets al•lots cridà:
-Jo vos vui servir de mare,
Sant Josep tendreu per pare
qui a tots assistirà.