Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.
Es dissabte i es dijous
són dies de festejar,
i jo m’he d’aconhortar
amb s’arada i dos bous.
Vet aquí un tronc de foc
que encara duc de sa rota;
pens cert que, si éreu coca,
vos acabaria tota,
tant an es meu gust vos trob.