Si voleu llavor d’espina,
a Son Mascaró n’hi ha:
vós allà podreu triar
de ben comuna i de fina.
Devers les deu En Bolero
callava i no deia res;
quan vengué devers las tres,
que remenava d’espès
es cascavells d’es pandero!
D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!