‘Vui en tenim vint-i-dos: demà passat, vint-i-quatre: començarem demà a batre i engegaré es segadors
Batre
Manacor
Cosa coseta, té un pam d’alt, dos a baix i un a cada costat. Una creu.
A Ciutat me n’aniré a llogar-me per criada sense paga ni soldada, a servir un artiller.
L’amo Antoni va sortir, es posa dret a’s portal i pegà un crit paternal: -Vivo es germans que hi ha aquí!
