Fe’t es monyo, Marieta,
que ton pare ja és vengut,
i t’ha duit una pinteta
i llavò una gerreta
de la font de la salut.
Si tenia paia d’ordi
per porer omplir es matalàs,
Juana-Aina, l’ompliràs
de ses plomes què duràs
d’es galliner de Son Jordi.
A fira me’n som anat.
Mirau si l’he feta bona:
som baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap.
I com me som cap guardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat per cada cap!