¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?

¿Voleu que us cont sa passada
de mestre Juan Lleó?
Va tancar amb barra i biuló
per ablanir s’escarpó
a sa fia i a sa mare.
I En Toniet s’ho mirava
arrufat a un racó.

En haver-te de casar
tria-la que siga bona,
perque doblers no fan dona
i dona doblers farà.