Quatre trossos, quatre trossos,
més de pressa està batut
La Mare de Déu de Lluc,
enguany, ¿que no pensa en noltros?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Batre
Llucmajor
31
II
Sa teva cara garrida
me pareix un diamant;
me som enamorat tant,
una cosa fora mida.
Si no em vols, rosa florida,
moriré penant, penant.
Oh quin dissabte tan trist!
I jo esperava alegria!
M’envià a dir que vendria
s’estimat, i no l’he vist.
Agafaren una mosca, l aposaren dins es foc.
Espingari, gari, gari; espingari, gari, got.
Es novii menjà ses ales, sa novia es caparrot.
El primer fill que tengueren li posaren Miquelot.
Duguent-lo a batiar, les va caure dins es foc.
La padrina amb la candela, i es padrí amb un garrot.
Quan tragueren la bacina, hi posaren un durot.