Anit que és dijous, no ve;
ja no vendrà entre setmana;
i si dissabte m’engana,
en tornar, l’engegaré.
Jo així mateix te convid,
cara de rosa encarnada,
Magdalena agraciada.
No t’havia convidada
perque no m’ho havien dit.
Si em venies per cançons,
a mi no m’hauries a cames,
posadora de raons
i robadora de fames!