El Rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El Rei s’enamorà d’una: de Na Catalina guapa.
La Reina, com se’n va témer, la tancà dins la cambra alta,
i li daven per menjar tonyina i carn salada,
i un poc d’aigo de la mar per beur, sols li donaven .
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana.
Ella, de set que patia, per la finestra mirava.
La seva mare va veure qui, amb fuset d’or, filava.
-Ai, mare, la mia mare, amb tota honra us deman gràcia.
¿Voleu-me dar un tassó d’aigo i la glòria us serà dada?
-No en beuràs, fia traidora, no en beuràs, fia malvada;
no haguesses volguda esser de ton pare s’estimada.-
Ella se’n torna molt trista, qui gotes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana.
Ella, de set que patia, per la finetra mirava.
I ses germanes va veure qui amb guyetes d’or brodaven.
-Germanes, germanes mies, amb tota honra us deman gràcia.
¿Voleu-me dar un tassó d’aigo, i la glòria us serà dada?
-No ne beuràs tu, traidora, no ne beuràs tu, malvada;
no haguesses volguda esser de mon pare s’estimada.-
Ella se’n torna molt trista, qui gotes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setana.
Ella, de set que patia, per la finestra mirava.
Va veure los seus germans qui amb bolletes d’or jugaven.
-Oh, germans, germanets meus, amb tota honra us deman gràcia.
-No ne beuràs tu, maldita; no ne beuràs tu, mavada!
No haguesses volguda esser de mon pare s’estimada.-
Ella se’n torna molt trista, que gotes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que patia, per la finestra mirava,
i lo seu pare va veure qui amb comtes se passejava.
-Ai, pare, lo meu bon pare, amb tota honra us deman gràcia.
Voleu-me dar un tassó d’aigo i la glòria us serà dada?
-Correu, comtes i vassalls, correu, criats i criades,
duis aigo a la meva fia.
Qui primer li assistirà la corona haurà guanyada!-
Com arribaren a dalt, la princesa badaiava:
dos àngels qui feien lum, Maria la coronava.
Son pare, al morir, fonc sant; sa mare fonc condemnada.
La princesa al cel pujà amb àngels a cada banda.

Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.

Bé va fer es de ca es Frares
qui mos mostrà de segar:
ell sols no hem de safalcar;
no més heu d’anar a aplegar
es cappares, es cappares.