Jo sent renou de sarments i de llenya forastera. Com vagi a romandre a s’era bé m’esmolaré ses dents.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Batre
Sineu
202
II
Un temps era ca mon pare i ara n’és ca es meu germà, i no m’hi puc aturar perque me fa mala cara.
Estimat, veniu, seureu; vet aquí un banc daurat. Vos diré sa veritat i vós també la’m direu.
Etxem! Maria-Aina meva, anit soparem de cols; tant si ho vols com si no ho vols, arribaràs a esser meva.