Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Batre
Llucmajor
187
II
Quan jo i tu serem cunyades,
no mos hem de baraiar;
la gent d’es carrer dirà:
-Pareixen dues germanes.
Jo no m’en puc anar vespre,
l’amo, perque som fadrí.
Se poria estrevenir
trobar roca p’es camí,
caure, i rompre-me sa testa.
Estimat, això es formal:
estiraré si tu estires:
si vols coques de Nadal,
posa llevat per ses fires.