Un ramell vaig rebre ahir
pintat amb més de deu coses:
un clavell i dues roses,
canya, murta i tarongí.
En veure'l, li he de dir:
-¿Que era per riure't de mi
que tant d'enciam hi poses?
Cara de cussa virada,
¿que no saps què em vares dir?
Que no em volies a mi,
que es meu llinatge té tara.
Es meus parents i mon pare
són morts i han fet bona fi.
No som com es teu padrí
que n’era un lladre tan fi
i lo varen escondir
i no saben per on para.
Estimat, no hi ha més cera
que és aqueixa que s’encén un jovenet, quan pretén,
no diu cap paraula vera.