Es qui sembra a terra allena,
perd es temps i sa llavor;
jo, qui n’he sembrat amor,
no coiré sinó pena.

Anant a missa primera
sa mare feia renou.
¿Tant dolenta és sa somera
que no meresca un bast nou?

Vós, l’amo, si teniu set,
aixecau-vos promptament,
que es flasco de s’aigordent
està dins es paneret.
Sortiu, beureu un plopet
i viureu alegrement.