Tonina, cara de lliri,
oh poncella de roser,
si et cases amb so cerer
hauràs d’aprendre de fer
candeles i qualque ciri.

Ramell de peres madur:
com més te mir, més m’agrades;
m’estim més mirar-te a tu
que quantes Déu n’ha creades.

Si no t’arrib a alcançar,
mai més de mi sabràs noves:
llocs estranys, barrancs i coves
serà lo meu habitar.